K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per a paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua. El seu origen sembla etrusc. En català representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ''c'' i el dígraf ''qu'' en ''cadira'' o ''penques''). Proporcionat per Wikipedia-
261
-
262
-
263Signatura: C 414Article
-
264
-
265
-
266Signatura: C 116Article
-
267
-
268Signatura: C 721Article
-
269Signatura: C 101Article
-
270
-
271Signatura: C 1153Article
-
272
-
273
-
274
-
275
-
276
-
277
-
278
-
279
-
280