K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per a paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua. El seu origen sembla etrusc. En català representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ''c'' i el dígraf ''qu'' en ''cadira'' o ''penques''). Proporcionat per Wikipedia-
381
-
382
-
383
-
384Publicat 1982Signatura: S 6798Llibre
-
385Publicat 1972Signatura: S 7065Llibre
-
386
-
387
-
388
-
389
-
390
-
391
-
392Publicat 1979Signatura: A 5599 / 121Llibre
-
393Publicat 1999Signatura: S 8166Llibre
-
394Publicat 1979Signatura: S 14222Llibre
-
395
-
396Publicat 1969Signatura: FC-Men 54Llibre
-
397Publicat 1960Signatura: D 299 / 116Llibre
-
398
-
399
-
400