K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per a paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua. El seu origen sembla etrusc. En català representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ''c'' i el dígraf ''qu'' en ''cadira'' o ''penques''). Proporcionat per Wikipedia-
81
-
82
-
83
-
84
-
85
-
86
-
87
-
88
-
89Signatura: E 6299 / 541Llibre
-
90Signatura: C 116Article
-
91
-
92Signatura: Ea 3279 (HB 3.5)Llibre
-
93Signatura: C 382Article
-
94
-
95
-
96
-
97Signatura: E 6422 , 2Article
-
98
-
99
-
100per Hardt, Matthias, Schulze, Hans K.
Publicat a Hans K. Schulze: Siedlung, Wirtschaft und Verfassung im Mittelalter : ausgewählte Aufsätze zur Geschichte Mittel- und Ostdeutschlands. - Köln [u.a.]: Böhlau, 2006. - S. 53-93 - (Quellen und Forschungen zur Geschichte Sachsen-Anhalts ; 5) (2006)Signatura: D 466 (HB 5.7)Article