K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per a paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua. El seu origen sembla etrusc. En català representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ''c'' i el dígraf ''qu'' en ''cadira'' o ''penques''). Proporcionat per Wikipedia-
101Signatura: S 2739Llibre
-
102Signatura: S 1721Llibre
-
103Signatura: B 4099 / 033Llibre
-
104Signatura: A 983Llibre
-
105Signatura: E 5504Llibre
-
106Signatura: S 1535Llibre
-
107per Borkenhagen, K., Herrmann, H.-R, Metzing, H.
Publicat a Die Tiefbau-Berufsgenossenschaft ; (1997) S. 498-512Signatura: S 1940Capítol de llibre -
108Signatura: S 2128Llibre
-
109Signatura: E 6299 / 166Llibre
-
110Signatura: H 203Llibre
-
111Publicat 1905Altres autors: “…Jacob, K.…”
Signatura: S 15412Llibre -
112Publicat 1970Altres autors: “…Borrmann, K.…”
Signatura: E 2599Llibre -
113
-
114Publicat 1898Altres autors: “…Walther, K.…”
Signatura: FC-BisO 47Llibre -
115Publicat 1936Altres autors: “…Pohlen, K.…”
Signatura: S 8578Llibre -
116
-
117Publicat 1985Altres autors: “…Schützle, K.…”
Signatura: D 153 / 2 (HB 2.2)Llibre -
118Publicat 1985Altres autors: “…Schützle, K.…”
Signatura: D 153 / 1 (HB 2.2)Llibre -
119Publicat 1906Altres autors: “…Rieck, K.…”
Signatura: E 6399 / 240Llibre -
120Publicat 1990Altres autors: “…Eckart, K.…”
Signatura: B 3977Llibre