K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per a paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua. El seu origen sembla etrusc. En català representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ''c'' i el dígraf ''qu'' en ''cadira'' o ''penques''). Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 20 resultats de 11,114 per cerca 'K.', hora de la petició: 0.04sec Refinar resultats
  1. 1
    Signatura: C 80
    Article
  2. 2
    per K.
    Publicat a Märkische Heimat (1957)
    Signatura: C 101
    Article
  3. 3
    per K.
    Publicat 1932
    Signatura: B 3500 (GF)
    Llibre
  4. 4
    per S., K.
    Publicat 1894
    Signatura: E 3284 , 2
    Llibre
  5. 5
    per Andree, K.
    Publicat 1957
    Signatura: E 3251
    Llibre
  6. 6
    per Peters, K.
    Publicat 1908
    Signatura: S 15679
    Llibre
  7. 7
    per Seeger, K.
    Publicat a Rathenower Heimatkalender (2008)
    Signatura: C 157
    Article
  8. 8
    per Ziedler, K.
    Publicat a Numismatische Hefte (1985)
    Signatura: C 1604
    Article
  9. 9
  10. 10
    per Keller, K.
    Publicat a Brandenburgia (1922)
    Signatura: C 26
    Article
  11. 11
    per Keiling, K.
    Publicat a Brandenburgia (1921)
    Signatura: C 26
    Article
  12. 12
    per Keiling, K.
    Publicat a Brandenburgia (1920)
    Signatura: C 26
    Article
  13. 13
  14. 14
    per Peters, K.
    Publicat 1910
    Signatura: S 9314
    Llibre
  15. 15
    Signatura: E 4187
    Article
  16. 16
    Signatura: E 4181 , 2
    Article
  17. 17
    Signatura: E 4181 , 2
    Article
  18. 18
    per Kolbe, K.
    Publicat 1910
    Signatura: S 9449
    Llibre
  19. 19
    per Schaechterle, K.
    Publicat 1927
    Signatura: K 498
    Llibre
  20. 20
    Signatura: C 1289
    Article