K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. En l'alfabet català tan sols és utilitzada en paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per a paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua. El seu origen sembla etrusc. En català representa l'oclusiva velar sorda de l'alfabet fonètic internacional (igual que la ''c'' i el dígraf ''qu'' en ''cadira'' o ''penques''). Proporcionat per Wikipedia-
1Signatura: C 80Article
-
2
-
3
-
4
-
5
-
6
-
7Signatura: C 157Article
-
8Signatura: C 1604Article
-
9
-
10Signatura: C 26Article
-
11
-
12Signatura: C 26Article
-
13per Pietzker, K.
Publicat a Heimatbuch : Beiträge zur altmärkischen Heimatkunde / Gesamtbearb.: Edwin Nitter. Bd. 2. - Gardelegen: Grimm, 1938. - S. 203-211 (1938)Signatura: E 6288 / 2Article -
14
-
15Signatura: E 4187Article
-
16Signatura: E 4181 , 2Article
-
17Signatura: E 4181 , 2Article
-
18
-
19
-
20Signatura: C 1289Article