Ernst Rudorff

fou un compositor i professor de música alemany, també un dels fundadors del moviment de protecció de la naturalesa.

Nascut a Berlín, Rudorff va estudiar piano amb Woldemar Bargiel del 1852 al 1857 abans de matricular-se al Conservatori de Leipzig el 1859, on va estudiar sota Ignaz Moscheles, Louis Plaidy i Julius Rietz. També fou deixeble privat de Moritz Hauptmann i Carl Reinecke.

El 1865 es va convertir en professor de piano al Conservatori de Colònia i va fundar el "Bach-Verein Köln" el 1867. Es va traslladar a Berlín el 1869 i, durant quatre dècades, es va retirar el 1910, va ser el professor titular de piano a la "Hochschule" de Berlín. També va dirigir la "Stern Gesangverein" entre els anys 1880 i 90, succeint a Max Bruch.

Entre els seus estudiants hi figuraven: * Moritz Mayer-Mahr, * Lazzaro Uzielli, * Backer-Grøndahl, * Wilhelm Berger, * Leo Blech, * Gerard von Brucken Fock, * Leopold Godowsky, * Siegfried Ochs, * Alexandre Rey Colaço, * Clemens Schmalstich, * Carl Schuricht´ * Alfred Sormann.

Entre les seves obres destaquen: * Simfonies Núm. 1 in B flat, Op. 31; Núm. 2 en re menor, op. 40; Núm. 3 en edat menor, op. 50; * Serenates per a orquestra (Op. 20 en A; Op. 21 en G); * tres obertures, a ''Märchen vom blonden de Ekstert'' de Ludwig Tieck (Op. 8); a ''Otto der Schütz'' (Op. 12); ''Ouverture Romantische'' (Op. 45); * ''Ballade'' en 3 moviments per a orquestra (Op. 15); * ''Variationen'' per a orquestra (Op. 24); * ''Romança'' per a violí i orquestra (Op. 41); * ''Der Aufzug der Romanze'' (llibret de Ludwig Tieck) per a solista, cor i orquestra (Op. 18); * ''Gesang an die Sterne'' (llibret de Friedrich Rückert) per a sis veus amb orquestra; * ''Herbstlied'' (Op. 43); * Sextet de cordes en A (Op. 5), i moltes cançons.

Rudorff també va orquestrar la fantasia de Franz Schubert en Fa menor; va editar la partitura completa de Weber, Euryanthe i els concerts de piano i les sonates de piano de Mozart; i publicà cartes de Weber a Heinrich Lichtenstein (1900). La seva correspondència amb Brahms i Joachim també ha estat publicada a les col·leccions de les dues últimes cartes. Proporcionat per Wikipedia